Només un emprenedor format en el noucentisme podia desafiar la dictadura franquista amb un pla editorial rigorós, coherent i regular. L’home audaç que va definir-lo, Josep M. Cruzet, havia après l’ofici amb un dels editors de més èxit i se n’havia emancipat creant un segell d’obres d’art en castellà d’un bon gust insòlit, atesa la devastació de la indústria gràfica de la immediata postguerra. Per a esdevenir el primer editor en català en plena repressió, el 1943 fundà l’Editorial Selecta, amb una nòmina d’autors tan estratègica com qualitativa. Fins a la seva tràgica mort el 1962, Cruzet va acollir la reedició de clàssics moderns, va donar continuïtat als principals autors de primeries de segle i va promocionar els joves, molts dels quals van accedir-hi a través de la festa creada per ell mateix, la Nit de Santa Llúcia, la de més volada de tots els temps, amb què no sols estimulà la literatura, sinó que enrobustí l’ecosistema editorial signant amb els mecenes i la competència uns acords que van contribuir al foment de tots els gèneres literaris. Un programa tan ambiciós per força havia de fer emergir polèmiques entre personalitats del món cultural, polític, industrial o acadèmic, les mateixes amb qui Cruzet va teixir aliances per conduir el seu projecte. Va ser gràcies al seu idealisme, la seva tenacitat i la seva habilitat per atraure aquests còmplices que va crear una empresa amb una imatge corporativa cuidada, alhora que va prestigiar el llibre en català i en va recuperar els lectors.